La boira del carrer deixava més d’un vianant desorientat. Jo era un d’ells. Anava acompanyat de la meva dona. Per culpa de la poca visibilitat em vaig entrebancar i vaig deixar anar el braç de la meva dona. Per sort la vaig tornar a trobar de seguida. No va ser fins que li vaig preguntar on volia anar a sopar que vaig veure que no era ella. Ella també estava igual de sorpresa que jo. Quan m’havia entrebancat ens ha-
víem intercanviat les parelles! Vam anar a una cafeteria esperant que la boira es dissipés per després anar a buscar les nostres parelles. Em sentia a gust amb la Laura…, no tenia pas cap pressa de trobar la meva dona.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.