Una veu cridava, l’estava torturant, l’atrapava en una insuportable agonia, la noia desesperada li suplicava que callés, la veu no desistia, cada cop era més forta i la voluntat de la noia s’afeblia, no podia més… però, no obstant això, no hi havia ningú més en aquella fosca sala.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.