Divendres, 20 de novembre del 2026 Relat núm. 6.177 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 6.177

Un mar que no arriba a l’ocèa

Júlia Espinosa Torralba 3r A COL·LEGI MARE JANER 4 de desembre del 2025 Lectura: 1 min · 639 caràcters

Vam començar a nedar en un mar calmat i d’aigües cristal·lines. Era molt bonic, perfecte. Nedàvem i es va començar a veure l’aigua més opaca. Al fons s’alçaven petites onades. Van ser fàcils de superar. Nedàvem i, de cop, sense cap explicació, l’aigua es va tornar fosca com la nit i amb onades molt més grans. Volíem seguir nedant, amb l’esperança de tornar a la calma i aquell primer color. Però les onades ens separaven cada cop que tancaven. Ens tornàvem a trobar per seguir nedant. Nedàvem buscant allò que ens havia fet començar, però no era enlloc. Aquell record no tornaria. Ja no vèiem l’oceà, era massa tard. Vam deixar de nedar.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats