Dilluns, 16 de novembre del 2026 Relat núm. 2.212 de 6.612
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 2.212

El teu record

Alba Doval 3r A C. E. María Moliner 15 de desembre del 2016 Lectura: 1 min · 676 caràcters

M’arriba la notícia, i un sentiment m’esberla l’ànima. No ho esperava, tampoc ho entenc. No comprenc com ha passat. Recordo quan et vaig veure per primera cop i em vaig apropar a tu, des d’aquell moment vas canviar la meva vida. Recordo quan rèiem i jugàvem. Ara sento que tot ha canviat i el meu món s’esmicola. El moment que havia temut és aquí, com l’hivern que acaba amb un bri d’herba. Et perdo, i he perdut. Vaig perdre l’oportunitat de fer-te la darrera abraçada. Cap on miro, si no hi ets? Què he de sentir ja, si el meu cor ja no em pertany? Què pensa el meu cap, si ha deixat d’obeir-me? La pèrdua s’endinsa en la meva ànima, com l’hivern en un cau obscur i oblidat.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats