Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 538 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 538

Cossos solitaris

Ot Prat 2n A CIENTÍFIC ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT 22 de febrer del 2012 Lectura: 1 min · 649 caràcters

És fosc i la llum de la lluna es reflecteix sobre la superfície de l’aigua. Al bell mig del llac reposa una illeta solitària, amb un arbre solitari sobre seu. Tot arrossegant una cama, un home passa corrent amb dificultat per la vora del llac. Sap que les forces l’abandonen: no podrà córrer gaire més. S’atura. S’ajup, agafa un roc de terra i es gira. Davant seu, s’estén la més absoluta foscor. Darrera seu, sent un xipolleig. No té temps per girar-se. Ja és clar i el sol fa estona que ha sortit. Al bell mig del llac, reposa una illeta solitària amb un arbre solitari sobre seu, i els acompanya, descansant a la vora de l’aigua, un cos solitari.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats