En el traster, una caixa que solament semblava guardar pols contenia unes sabates. Petites i desgastades, igual que els seus records. Un dia, va decidir emprovar-se-les. En mirar per la finestra, es va adonar que el barri havia canviat molt. El carrer, que abans era ple de riures, ara estava completament buit. Espantat, se les va treure i va sentir un xiuxiueig. No era la primera vegada. Era l’ànima d’un nen solitari. Quan va mirar millor les sabates, va veure que a la sola encara hi havia una taca vermella… Llavors va entendre que aquelles sabates no eren només records, sinó que eren d’un amic que havia desaparegut feia anys.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.