Divendres, 20 de novembre del 2026 Relat núm. 917 de 6.620
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 917

Efímer

Sílvia Gancedo 1r B Batxillerat EA DE BATXILLERAT 29 de desembre del 2012 Lectura: 1 min · 635 caràcters

Inspiro profundament i obro els ulls. Només veig fulles de tots els colors que llisquen pels arbres i que, després de seguir un llarg recorregut ballant amb el vent, arriben al terra i envaeixen el carrer. És com si tot seguís el ritme dels nostres cors que avui bateguen com mai. El riu, al nostre cantó, canta una simfonia que li dóna al moment un to màgic. L’agafo de la mà i m’abraça. El trobava a faltar, i molt. Em sento lliure. Estúpidament feliç. Vull aturar el temps, congelar el moment i tancar-lo en una ampolla. Sé que ell desapareixerà. És fosc i encenc la llumeta de la tauleta de nit. No hi és. Ha desaparegut. Ho sabia.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats