Divendres, 20 de novembre del 2026 Relat núm. 3.098 de 6.620
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 3.098

No m’anomenis

Martí Farran Colell 3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO 4 d'abril del 2019 Lectura: 1 min · 639 caràcters

Endevina l’endevinalla amb una mica d’esperança. Soc un estat, un moment, un instant, una absència. Soc omnipotent, però no soc déu. Estic sovint al teu costat. Tu no em pots veure, però jo, al contrari, et veig. I si tu m’anomenes, desaparec. Hi soc quan dorms. No m’agrada el cine, no m’agrada el teatre, no m’agraden els llocs transitats, ni els públics, ni els avions, ni els trens. Alguns cotxes o vehicles m’agraden, però són relatius, tampoc m’agrada el que és sorollós. Em pots trencar amb molta facilitat, però al contrari és molt complicat arreglar-me. Estic a la música, estic als telèfons, de vegades puc ser una mica incòmode.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats