Clara Aldosa_3r C ANNA MARIA JANER
Quantes cases senten cada dia el meu despertar? Quantes persones gràcies al meu cantar mai no arriben tard? Què farien sense mi? Quantes vegades m’ho hauré preguntat? Què en seria de la puntualitat? Certament, visc sobre les tauletes de nit. Certament, tothom dorm amb mi a la nit i tothom em rebutja al matí. Segurament, si m’espatllés, em deixarien en un lloc fred, humit i ple de pols, entre la penombra del dia i la nit. Tothom dormiria. Ningú no es despertaria. La nit s’allargaria i el dia s’escurçaria. La lluna i el sol no tenen el meu so. Tothom m’odia. Trista la meva feina. Tothom m’odia. Trist és el meu destí.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.