Sense saber-ho em vaig endinsar en un món ple de felicitat, un món de colors vius, un món inexistent. Semblava increïble, quan avui això resulta impossible, quan en aquests moments a les notícies només es parla de guerres, morts i polítics corruptes.
Però el que més em sorprèn és que només es difonen les males notícies. I de les bones? I dels polítics que no roben? D’ells no se’n parla, no tenen interès mediàtic. Quin goig suposaria viure en aquest món anhelat per tothom, en el qual fóssim capaços de distingir-hi els colors. De sobte, vaig obrir els ulls i el món seguia essent el mateix, un món trist, un món sense ànima, sense color.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.