Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 2.797 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 2.797

El desmai

Matias Bañeres 3r B EA 2a ENSENYANÇA Encamp 28 de juny del 2018 Lectura: 1 min · 632 caràcters

Un bon dia em vaig despertar sense braços i no sabia què em passava. Vaig sortir corrent al carrer a buscar ajuda, vaig mirar al cel tres segons i, en abaixar el cap, vaig veure que em faltaven els dits dels peus. Vaig córrer cap a casa i de camí vaig anar perdent altres trossos del cos. Era terrible! Vaig cridar de por però ningú em responia. Em van començar a caure les dents i, de cop i volta, estava caient a un forat negre que no acabava mai. Amb un cop sec em vaig despertar. Era un somni, però era en una habitació d’hospital i no sabia per què. Va venir el metge i em va explicar que havia tingut un desmai mentre conduïa.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats