Ja fa quatre mesos que estic en coma i sembla que no però ho escolto tot. Els meus pares vénen cada dia després de la feina i el meu germà quan pot. Jo crec que ells saben que els escolto perquè sempre m’expliquen coses, m’informen de tot el que passa. Els meus amics vénen de tant en tant, però no gaire. La meva millor amiga plora quan em ve a veure i jo em sento fatal. Els altres vénen però no m’expliquen la seva vida, crec que es pensen que no em despertaré mai. Em passo el dia escoltant la vida de l’altra gent, els trobo molt a faltar. Un moment… veig una llum… una cara! És la meva millor amiga! Però on sóc? Què ha passat? Qui sóc?
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.