Com cada dia, tinc ganes de no sortir perquè soc una persona amb un petit problema. No tinc cames, ni braços, i tinc la cara cremada. A sobre, el meus pares i la meva gossa van morir, amb això em refereixo que tot al meu voltant va desaparèixer. Ara soc una “cosa” que porten amb una cadira de rodes, soc afortunat per haver pogut conèixer gent famosa però, en realitat, no els importo. Com que només es fan fotos, per això escric aquesta carta, perquè sapigueu la veritat.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.