El meu germà és un assassí

Era tard i estava baixant de la muntanya, que és on es trobava l’escola. Estava sol, caminant muntanya avall, i quan vaig arribar a la ciutat no hi havia ningú. Em va semblar estrany però no li vaig donar importància. Vaig continuar el camí. Terrible error. Anava sentint, al telèfon, una notícia d’un assassí a la ciutat. Deien que era un adolescent. Quan vaig arribar a casa tot estava fosc. Al pujar a l’habitació em vaig sorprendre, no hi havia res del que havia deixat al matí. Vaig mirar i només vaig veure uns ulls de color mercuri que em miraven. No sé què va passar després però ara, cada any, el 13 d’octubre la família s’entristeix. Avui ho he descobert quan he acompanyat la mare a una presó on es trobava aquell assassí, més ben dit, el meu germà gran.