Vaig tenir un gos que quan tenia dos mesos tota la família se’n va enamorar però atacava i no volia creure a ningú. Als nou mesos no ens hi podíem ni apropar. Llavors, els meus pares el volien portar a la gossera. Jo no ho volia, perquè a mi era l’únic a qui no atacava. El vaig ficar en una habitació que sobrava a casa i vaig traçar una línia a terra que ell no podia traspassar. El tenia lligat amb corretja però només m’hi atansava jo per donar-li de menjar, jugar i passejar-lo. No podia anar a cap viatge ni podia deixar-lo sol. La meva mare ja n’estava una mica farta perquè m’ocupava més del gos que de mi.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.