Estic sola, tranquil·la i pensativa. Penso com seria algú a l’exterior. Tothom té aquesta curiositat de saber quin món s’amaga allà a dalt. Potser hi ha molta gent o no, qui ho sap… Cada dia mengem el mateix perquè el nostre sistema digestiu no accepta res més. De fet odiem els que viuen allà a dalt. Cada dia en moren uns quants; sobretot dels nostres, no sé per què però som els seus preferits. Aquesta mena de xarxa que baixa cada dia ens agafa, i mai tornem a baixar. Fa por a tothom perquè surt del nostre hàbitat natural i per això ens morim! És bastant normal perquè sense aigua no podem viure… som peixos!
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.