El meu món, tancat, diferent. On tots els colors eren fàcils de distingir, l’obscuritat em donava camins a seguir. El meu món, format per moltes persones secretes, que encara que no estiguessin presents en els moments durs, en els moments on em trobava fràgil sempre conservava les seves paraules en ment, paraules importants. Arribava el moment en què ja no necessitava estar entre uns braços per deixar caure llàgrimes, no feia falta res més que sentir-te acompanyat amb tu mateix.
Per mi, ho feia per mi, perquè no necessitava creure en més coses i arribats a aquest punt, mai vaig deixar de controlar els meus nervis, la meva actitud, els meus errors, tot estava on havia d’estar… però excepte una cosa… Jo. Jo estava entre la imaginació i la realitat, el meu món.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.