Entre les meves mans, un mp3, blau; connectats a ell, uns auriculars de cable, blancs, antics, però encara funcionen. Busco el registre i… ”play”, un fil de veu comença a parlar, i començo a veure una petita figura humana, un nen petit, mentre tot el meu voltant deixa d’existir, només hi som jo, i jo mateix. L’escolto, fa tant temps d’aquella gravació… I quina innocència i il·lusió amb les que parlava. El petit ja s’acomiadava, per això busco la part de “gravació”, em toca respondre, encara que aquell petit jo no ho podria escoltar mai, però el meu jo del futur sí, així que després de gravar-me em tocarà esperar uns quants anys…
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.