Memòria distorsionada

ELOI GIL PERIÓ_3r B COL·LEGI MARE JANER

Maria, fa ja més de dos anys que no et veig. Des d’aquella tarda de divendres, no he pogut parar de pensar en la teva bellesa i la teva meravellosa figura. Estic desesperat, perquè la memòria em comença a fallar. Recordo els teus cabells… eren rossos o castanys? El teu somriure… era dolç o sarcàstic? La teva imatge es transforma en una nebulosa i em pregunto si aquella tarda va existir realment o si va ser un somni. Ara només em queda la teva ombra i, amb ella, la irònica certesa que, per més que pensi en tu, el temps s’ha encarregat d’embellir les meves recordances, deixant enrere la realitat que, potser, no era tan perfecta. 

25
5