La Marina, cada dia que tenia un dia dur, anava al seu lloc preferit: un racó amb poca llum a la muntanya. Sempre que hi anava ho feia acompanyada del seu millor amic, el seu gos. Ell era l’únic a qui li explicava les seves coses. Aquell dia, especialment difícil, hi havia anat per alegrar-se una mica, i va decidir explicar un parell d’acudits al seu gos. Sabia que ell no l’entenia, però igualment els hi explicava. La seva sorpresa va ser que aquell dia fins i tot la seva mascota va riure perquè l’acudit feia així: “L’altre dia vaig veure el meu gos perseguint una bicicleta. Tant de bo mai l’atrapi, perquè no sé com dimonis la muntarà.”
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.