Dana Ortiz López_3r A Col·legi Maria Moliner
Quan érem petits tots crèiem en els monstres de sota el llit, dins l’armari… Anem creixent i els monstres van desapareixent, perquè anem madurant i ens adonem que això ens ho deien els nostres pares per espantar-nos i per fer-nos anar a dormir d’hora, igual que el Coco, el monstre inventat que ens agafa si no ens portem bé.
Però a mesura que anem creixent, que entrem a l’adolescència, ens adonem que els monstres sí que existeixen… Són els propis companys de classe, la pròpia gent que et rodeja, i és quan penses que els monstres dels quals ens advertien de petits són de veritat i que cal malfiar-te de la gent del teu costat…
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.