Era el primer partit de la meva vida. Ens jugàvem un títol tan important com la Champions League. Davant nostre, noranta minuts ens separaven de la glòria o de la tristesa. Vestíem de blaugrana i els rivals de vermell. El nostre himne sonava. Tothom aplaudia i cridava el nom de l’equip. L’estadi estava ple, no hi cabia ningú més. L’àrbitre va fer el sorteig, vam guanyar nosaltres. El partit es posava en marxa i tothom ens animava. Estàvem igualats. Tantes ocasions i no vam marcar… Ens van marcar el primer gol, el segon, el tercer i molt enfadat, vaig apagar la consola sense pensar-m’ho dues vegades.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.