Diuen que no he de tenir por el dia que m’agafin, que seré un afortunat perquè faré un viatge especial. N’hi ha d’altres, però, que no diuen el mateix: has de córrer, i amagar-te. Un matí, un cop fort se sent a l’aigua, una mà comença a tocar-los a tots i agafa la Bernadeta, torna a buscar i diu: que gran és aquesta! M’agafen fort. Crido, però no fan res, diuen que sigui valent i feliç. La Bernadeta no està preocupada, sap el que li espera, bombolles, vapor ja no la veig. M’estic cremant i no puc evitar-ho, he de cridar, fa mal i l’últim que escolto és: aquestes llagostes estaran ben delicioses.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.