Dimarts, 17 de novembre del 2026 Relat núm. 2.534 de 6.614
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 2.534

El petó

Bianca Ventura 3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP 12 de febrer del 2018 Lectura: 1 min · 635 caràcters

Estaven els dos asseguts al llit, es podria dir que feia més de 5 minuts que estaven allà. Entre els dos hi havia molt de silenci, era un silenci incòmode. Es podia escoltar la seva respiració agitada com si estigués nerviós. De fons, el tic tac del rellotge que tenia penjat a la paret de la seva habitació. També es podia escoltar el seu cor bategant forçadament. Fins que per fi nerviós i tímid alhora s’acosta a l’orella de la bella noia i baixet li diu sense pensar-s’ho dues vegades un profund: “m’agrades”.
I cada vegada la seva respiració es feia més agitada fins que per fi s’acosta a la galta de la noia i li fa un dolç petó.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats