Eren les 17.00 h, el timbre va sonar i tothom se’n va anar, fins i tot la professora, pensant que no hi havia ningú. Però una nena de 12 anys es va quedar tancada sola a l’aula i va cridar, plorar, jugar, però ningú li feia cas, estava completament sola. Va anar a buscar el mòbil, però va veure que no tenia bateria i va dir: com és que ningú em sent? De tan cansada i angoixada que estava es va adormir, unes quantes hores després es va despertar, ja eren les 19.00 h i ningú s’havia adonat que no havia marxat de l’escola, es va estressar i va fer tot el possible per sortir; va mirar als calaixos de la professora, va intentar trencar la porta i fins i tot trencar la finestra, però de sobte va sentir veus d’uns nens cridant. Eren els seus companys que també havien mort en aquell tiroteig.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.