Vam arribar a la part antiga del poble. Els carrers eren estrets i costeruts, habitats per cases blanques, amb portes de fusta vella i finestrals petits amb barrots negres. Hi havia anat amb els meus cosins i els meus pares. Un vilatà, en veure’ns acalorats per la pujada, la humitat i l’esforç d’arrossegar les maletes, ens va oferir ajuda i ens va guiar fins a l’hotel. Vam entrar a les habitacions per deixar les maletes i informar-nos d’on menjar. Més tard, vam endinsar-nos fins a arribar a la part nova de la vila i, mentre miràvem la posta de sol, vam gaudir de la màgia que desprenia la llum de l’entorn en companyia de la família.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.