I sí, aquí estic, asseguda davant d’uns homes que diuen ser doctors. El seu diagnòstic? Que estic boja. La veritat és que no volia fer el que vaig fer, però no tenia cap més remei. Són uns ignorants, amaguen la fosca realitat que els rodeja com si res. Però, a qui tanquen en una freda habitació i li diuen boja és a mi. Tot el que vaig fer va ser per ser lliure, però irònicament he acabat tancada de nou. Em pregunto qui està més pertorbat. Veig clarament els seus cossos tensos, les seves mirades i la seva incomoditat mentre els parlo, ells tenen el pressentiment que alguna cosa no està prou bé, i tenen tota la raó: vaig morir fa dies.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.