Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 6.141 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 6.141

El que pensen

Noa Vieira Coelho 3r B EA Segona Ensenyança d’Encamp 16 de novembre del 2025 Lectura: 1 min · 640 caràcters

Soc una noia de 14 anys i tinc por de sortir al carrer. Passejo pels passadissos i em miren, parlen a l’orella i riuen. És la samarreta? O potser les sabates. Intento passar pel costat i ignorar els riures que sento. Sense cap raó, el pensament m’envaeix, com sempre. Estic farta de sobrepensar. Estic cansada que m’afecti tant el que la gent pensa de mi i vull que aquests pensaments s’acabin ja. Arribo a casa i no puc estar tranquil·la. No hi ha soroll, però el cap em ressona. No puc deixar de sentir els riures i, malgrat que no sé si són cap a mi, em sento observada. A l’habitació em sento segura, puc ser jo sense por del que diran.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats