Tot comença un dia qualsevol, comencem a respirar i a sentir. Però és a partir del voltant dels sis anys que la nostra memòria pot recordar. I de cop i volta, en un obrir i tancar d’ulls, ens adonem que la nostra infantesa passa a ser el nostre passat. I solament ens queden marcats els records d’aquella tendra època. Som més madurs i responsables. Pensem abans d’actuar. És el període on tots els nostres típics somnis es fan realitat, ens casem i, a poc a poc, formem una família. Construïm el nostre propi i únic món. El temps ha passat. Ens mirem al mirall i la nostra vida ha passat. Aleshores ens preguntem: hem gaudit de la vida?
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.