Dimarts, 17 de novembre del 2026 Relat núm. 5.394 de 6.614
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 5.394

El que tens abans de perdre-ho

Anna Garcia 3r A COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA 28 de febrer del 2024 Lectura: 1 min · 643 caràcters

Em sento sol, sense ganes. Aquesta tarda, en què ho vaig deixar tot per ella, és eterna i fosca. No sento res, cada vegada que intento tancar els ulls per esborrar el record del teu somriure, un cúmul d’emocions i pensaments envaeixen la meva ment sense deixar escapatòria. Per què? Per què has de fer sempre el mateix? Gràcies, gràcies per deixar-me amb la sensació que mai a la meva vida podré tornar a sentir-me viu. Una esgarrifança repassa tot el meu cos i fa que una gota de suor caigui fins als peus. Ara sé per què, des de sempre, els meus pares diuen que no saps el que tens fins que no ho perds. Ara que t’he perdut, sé el que tenia.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats