Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 5.385 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 5.385

Mirada còmplice

Mariona Casa Montejo 3r B COL·LEGI MARE JANER 23 de febrer del 2024 Lectura: 1 min · 640 caràcters

I allà estava ella sense saber què fer ni amb qui parlar. El temps li va donar una oportunitat i, entre mirades furtives, va trobar complicitat. Es van anar coneixent i l’amistat va anar creixent. El temps va voler córrer com una fera desbocada i va acabar massa ràpid. Van haver de tornar a les seves vides, però es negaven a perdre l’amistat. Passaven nit i dia parlant. Ignoraven la distància que el mar els imposava. Era com si l’altra estigués a la vora. De sobte, a poc a poc, les converses van escurçar-se i la complicitat va desaparèixer. La vida les va fer retrobar, però ja eren com dues desconegudes que mai havien creuat camins.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats