Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 495 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 495

El record

Ana Teresa Borges 3r A LYCÉE COMTE DE FOIX 31 de gener del 2012 Lectura: 1 min · 575 caràcters

Un dia et despertes i ho veus tot diferent. Res tornarà a ser com era. Tinc unes ganes boges de córrer i abraçar-te però és impossible! Tu ja no estàs al meu costat. Has marxat sense dir res, m’has deixat davant la solitud. I des d’aquest moment mai més tornaré a veure el teu somriure, a sentir les teves carícies, a escoltar les teves paraules… M’agradaria tant tornar al passat i estar novament al teu costat però tu no estàs aquí, i jo visc dels records, d’un passat que no tornarà.
Ara és moment de mirar endavant i oblidar el passat, el futur sempre ens pot sorprendre!

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats