El servei de banda era un repte per a mi. Cada entrenament que passava ho intentava, i cada vegada amb més força. Feia el procediment correcte. Agafava la pilota, la llançava, i li donava amb totes les meves forces, però no passava de la xarxa. Quina frustració. Per què jo no? Per què a mi no em passava? No ho entenia. Mirava al meu voltant i totes semblaven sortir-se’n. Tothom es veia feliç. Una sensació d’enveja recorria el meu cos. No suportava aquell sentiment. Vaig agafar la pilota i una altra vegada el de sempre… Cansada, vaig donar l’últim cop que va sonar fort, inesperadament va fer passar la pilota.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.