Va acabar de pujar l’últim tram de la seva promesa i va callar. Sentia la llunyana remor dels seus pensaments naixent en cossos estranys. Si aclucava els ulls podia arribar a transformar-se en aigua, aire i pedra. Si deixava surar la raó mar endins, podia viatjar, volar, caminar… córrer per prats i alçar el vol lluna enllà. Va deixar-se caure dins un llarg caleidoscopi d’emocions en blanc i negre, una desfilada de formes i figures que la imaginació només pot arribar a desdibuixar. Finalment, va allunyar la vista cap a l’escriptori. Va profanar la quietud de l’habitació deixant el llibre al costat de la taula.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.