Era un dia boirós, els ulls no arribaven a veure a més de 5 m. Portava samarreta, folre polar, jaqueta i pantalons tèrmics, passamuntanyes i ulleres de màscara, però la humitat feia que el fred augmentés, calava fins al més petit dels ossos. Anàvem sense rumb, intentant seguir un camí cap al cim. Vam arribar a un turonet i farts de caminar vam fer un cercle per agafar escalfor, vaig treure el mapa per provar de situar-nos: impossible! Vaig tenir un pressentiment i vaig assenyalar la direcció que havíem de prendre per baixar, la boira es va obrir com el teló d’un teatre; estàvem al cim i davant nostre s’obria la vall que indicava el camí.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.