Aquella matinada la nit semblava més tranquil·la del que era habitual, com si augurés el que havia de passar o, com a mínim, això li va semblar mentre mirava des de la finestra el carreró mal il·luminat. Potser tot era imaginació seva o potser era la humitat, quasi palpable des del dormitori, que anunciava la tempesta que estava per arribar. No obstant, no va ser fins que una ràfega d’aire fresc va acariciar-li la cara que en va estar segura. Ho faria aquesta nit. Va mirar com dormia per última vegada i, a poc a poc, va dirigir-se cap a la porta per endinsar-se en la profunditat de la nit, amb aquell dolorós nus a la panxa.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.