640 caràcters a realitzar en una hora justa, ni més ni menys. Havia d’escriure un microrelat. Convençut que no sabria sobre què escriure, el cap em donava voltes i voltes. Senzillament no em venia res al cap. Ni una miserable idea. Amb prou feina recordava què era un microrelat. De què anava allò? El final de l’hora s’apropava. No sabia què fer ni per on començar. M’estava posant molt nerviós. S’acabava el temps i també els meus recursos mentals. M’acabava de despertar, havia tingut un malson, només es tractava d’això; però ben mirat m’ho mereixia. Tot havia estat culpa de la meva obsessió per voler ser el millor.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.