Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 3.855 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 3.855

El vell cementiri

Cameron Rodriguez Herrera 3r B Col·legi María Moliner 26 de desembre del 2020 Lectura: 1 min · 618 caràcters

A pas lent, per un vell cementiri observant totes les vides perdudes, les flors ja mortes, aixafant la robusta herba vaig veure un noi preocupat i assegut al costat d’una tomba. Em vaig apropar lentament apartant les febles flors del meu camí, però al ser davant seu per algun motiu no em podia veure. Despreocupada, vaig posar la meva mà sobre la seva robusta espatlla i en un instant el jove va caure com un cos sense vida al terra. Em vaig quedar uns minuts mirant-lo i finalment em vaig adonar que estava mort; jo l’havia matat, havia acabat amb la seva vida intencionadament. Ho vaig entendre. Ara jo soc la mort.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats