Aquella nit jo no dormia, no podia dormir, mai no dormia bé. Però aquella nit no vaig dormir. No era la primera vegada que em passava i sempre que la son no arribava a envair-me, em posava a pensar. Aquell pensament sempre tornava, nit rere nit, era com un malson. Tot va començar quan ho vaig veure, no hauria d’haver obert aquella porta, no hauria d’haver seguit aquella noia… Però era tan misteriosa… No parlava mai amb ningú ni s’acostava mai a ningú. Potser és per això que ho va fer, potser és per això que em va ensenyar el seu jo. Des d’aquell dia no paro de pensar-hi i cada nit
que passa, perdo un tros de la meva ànima…
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.