Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 3.189 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 3.189

Em dic Josep

21 de maig del 2019 Lectura: 1 min · 692 caràcters

Glen Hernandis Ferrer  3rB Col·legi Andorra se Ordino
Faig 4t curs de primària i tinc 9 anys. M’ho passo bé sol, però m’agradaria tenir un amic, un amic de debò, un amic que m’entengués, un amic que volgués escoltar les meves ximpleries i les idees bones que tinc en ment, però ningú vol estar amb mi, creuen que estic boig, que les idees que tinc no es poden realitzar ara mateix. Però jo crec en les meves idees i les duré a terme encara que necessito algú que m’ajudi, i ningú vol ajudar-me. La mateixa nit vaig notar que el meu peluix creixia i que es podia moure. Em vaig aixecar i d’un bot vaig sortir del llit com un coet: el meu osset de peluix era viu, i jo el nen més feliç del món.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats