Cristina Cerqueira _3r A INSTITUT ESPAÑOL
Ella se’n va adonar. No sabia què li passava quan el veia o li parlava, però ja ho entenia tot. Sabia que això no li havia passat mai, era estrany i a la vegada meravellós, només pel fet de ser ell. Ella no sabia què fer, tenia por del que pogués passar. Ell sentia el mateix però tampoc deia res. Passava el temps i cap dels dos no tenia el coratge de dir-ho a l’altre. Un dia es van trobar i van parlar. Els dos tenien la intenció de dir el que sentien. Ell va ser el primer, li ho va dir després de tant de temps. Ella, sorpresa, va pensar: Això és real? Ella va dir el que sentia també i fins avui recorden cada dia com es van conèixer.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.