Una ratlla, una altra i encara una altra. Em passo els dies dibuixant i dibuixant. No puc parar de fer-ho. A mi m’encanten els meus dibuixos però no m’agrada ensenyar-los perquè no crec que agradin a ningú. Potser, fins i tot els espantaria. Les meves amigues m’ensenyen els seus dibuixos amables de floretes, animalons o rostres en els seus papers blancs pintats amb tota la gamma de colors, mentre que jo, jo faig servir un sol color, el vermell. Adoro i envejo alhora veure com totes elles poden dibuixar obertament davant de tot el món, com si res, però jo no puc treure la meva làmina i posar-me a fer dibuixos sobre la meva pell.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.