Alèxia Foix de la Rosa _3r A Col·legi Sant Ermengol
I en aquell precís moment, per primera vegada en molt de temps, tornava a ser jo. Em tornava a sentir com aquella nena petita, que es mirava al mirall i li encantava allò que veia. Ja no em calia veure’m per sentir que era preciosa. I la veritat, aquella sensació, m’agradava, i molt. Sentia que per fi, em tornava a estimar. Però en tan sols un segon, el que vaig trigar a obrir els ulls de nou, tot va canviar. Estava davant del mirall, i l’únic que veia eren tots aquells missatges dolents, rebuts en el meu últim “post” d’Instagram.