Jo vivia en un món d’ombres, on els meus pensaments eren autèntics dictadors, els miralls eren uns enemics amb qui m’havia d’enfrontar. La por es va convertir en la meva millor amiga. Les amistats s’esfumaven a poc a poc. Des de llavors vaig pensar que ningú m’estimaria mai. El meu món s’encongia i la solitud ho arrasava tot al seu pas. He arribat a la conclusió que el fruit de la meva baixa autoestima vaig ser jo mateixa. I ara desafio els meus propis pensaments i em valoro. Sempre havia sigut eruga i ara soc papallona, caminava amb les espatlles encorbades i ara trec el pit cap a fora, mai havia sigut autosuficient i ara ho soc.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.