Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 4.516 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 4.516

Ferides

Chlöé Vinolas Melero 3ème B Lycée Comte de Foix 3 d'abril del 2022 Lectura: 1 min · 644 caràcters

Et vaig obrir el meu cor en el primer moment. T’ho vaig explicar tot sobre mi. Em va agradar el teu somriure i la teva mirada atenta. Però quelcom va anar canviant amb el temps. Llavors, no ho vaig entendre. De fet, vint anys més tard encara no ho entenc. Era violència o passió? Quan em tocaves no m’acaronaves, més aviat em deixaves una traça lila i blava. Potser van ser les meves poques ganes d’estimar-te com al principi. No vaig plorar la teva mort. Sí que vaig plorar el temps perdut, totes les meves ferides internes que encara no havien curat però sobretot, vaig plorar perquè per fi era lliure. Més que pèrdua vas ser una alliberació.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats