Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 6.178 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 6.178

Fins al final

Melània Ferreira De Barros 3r A COL·LEGI MARE JANER 4 de desembre del 2025 Lectura: 1 min · 645 caràcters

Tot s’ha acabat. Tot enfosqueix. La veu de ma mare ressona dins meu. Perdo la mobilitat de tot el meu cos. No veig res. Al cap d’una estona, els ulls se m’obren sols. Estic en un passadís, un passadís negre. Només es veu una llum tènue al final. M’hi apropo. Hi ha un ferrocarril, fet d’un or prodigiós. Tinc la sensació que arribarà algú. M’espero. Penso en tot, en especial amb el tret. La gent no sap que he estat una de les primeres víctimes. De cop i volta, arriba un tren. És un tren diferent, d’un altre món. Decideixo pujar-hi. El tren arrenca. Per la finestra veig un fons blau cel. Aleshores entenc que la vida segueix més enllà. 

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats