El porter rival era tan gras que ni el vent podia entrar a la porteria. La desesperació per fer el primer gol de tot el partit s’accentuava. El temps passava i ningú no aconseguia marcar. Van arribar els últims minuts i ens tocava treure a nosaltres. No sé per què, el meu company em va confiar la jugada. Així que, en un ambient tens, vaig xutar amb bastant efecte. Quan l’esfèric era a l’aire, el porter contrari va relliscar amb una pela de plàtan i… la pilota va entrar dins. Sempre recordaré aquell gol que ens va portar a la victòria i el pobre porter sempre recordarà aquella pela de plàtan que els va desqualificar del campionat.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.