Cada dia em llevava amb un soroll una mica molest per a mi. M’incomodava bastant, llavors intentava trobar-lo, li feia copets, examinava que realment fos ell i no cap altra cosa estranya, en trobar-lo el llençava a terra. Estava cansada ja que sempre era la mateixa cançó. Al cap d’un temps estava estressada. Aleshores, el vaig anar a llevar jo i va reaccionar d’una manera tan madura que vaig al·lucinar i vaig comprendre que jo no havia actuat correctament. En observar-lo, vaig arribar a la conclusió que al final els nostres germans fan molt per nosaltres. Finalment, sé que el pròxim cop ho faré diferent, pensaré abans d’actuar.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.