Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 5.550 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 5.550

Gràcies

Alèxia Ribó Gregoire 3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP 18 de maig del 2024 Lectura: 1 min · 641 caràcters

Cada dia em llevava amb un soroll una mica molest per a mi. M’incomodava bastant, llavors intentava trobar-lo, li feia copets, examinava que realment fos ell i no cap altra cosa estranya, en trobar-lo el llençava a terra. Estava cansada ja que sempre era la mateixa cançó. Al cap d’un temps estava estressada. Aleshores, el vaig anar a llevar jo i va reaccionar d’una manera tan madura que vaig al·lucinar i vaig comprendre que jo no havia actuat correctament. En observar-lo, vaig arribar a la conclusió que al final els nostres germans fan molt per nosaltres. Finalment, sé que el pròxim cop ho faré diferent, pensaré abans d’actuar. 

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats