Penso en el dia que te’n vas anar. Desapareixent i deixant-me allà. Encara penso que ets aquí. Amb les teves bromes i les teves rialles. Penso que no et vaig dir t’estimo prou. I si t’haguessis despertat d’aquell son? Totes les paraules que em vas dir ja no les podràs repetir. A casa tot em recorda a tu i em poso a plorar només de pensar que s’ha acabat, que mai més seràs amb mi. Sé que el dolor del cor a poc a poc marxarà. Et trobo i sé que et trobaré molt a faltar. Escric això perquè sàpigues que ho vas aconseguir, vas omplir el meu cor de records i bons moments. Si no fos per tu no seria aquí, gràcies. Gràcies per ser tu. T’estimo.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.