Divendres, 20 de novembre del 2026 Relat núm. 3.621 de 6.620
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 3.621

I si la meva ment no torna a despertar…

Ezoe Alberola 3ème D LYCÉE COMTE DE FOIX 29 d'abril del 2020 Lectura: 1 min · 640 caràcters

Negre, negre i obscur. Això era tot el que veia ficant-me al llit: obscuritat. No sabia si era un somni, si tot havia acabat per a mi. Però, sentia calma, la pau que podia assolir un ésser humà. El temps semblava que no passava, res no es movia, res no existia. De cop, com si la meva ànima sortís del meu cos, em vaig veure en l’obscuritat. Un cos inert, estava morta. Era com si el temps ja no passés, com si tot hagués desaparegut, només tenia un sentiment de llibertat. Però no, també tenia pell, òrgans… La meva mare sempre em deia que segur que els somnis tenen significat. Era un mer reflex de la realitat, o del que jo pressentia?

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats